Ús medicinal i aplicacions

 

El seu nom ve del deu grec Aquiles qui, ferit mortalment per la fletxa de Paris, es va aplicar aquesta planta per alleujar els dolors i curar-se les ferides. Les seves sumitats florides es recullen a l'estiu i s'ha de procurar assecar-les ràpidament.
Les seves propietats més destacades són:

 

• guaridora de ferides: cicatritzant, vulnerària i hemostàtica.

• per casos de nafres i úlceres externes

• úlceres internes: aumenta la secreció dels sucs gàstrics i la bilis

• hemorragies uterines, nassals

• hemorroides: actúa com astringent i com tònica i sedant amb efecte als nervis i vasos del recte

• reguladora dels problemes relatius a l'aparell reproductor femení: menstruacions irregulars, dismenorrea, hemorragies uterines

• tònic digestiu: problemes de dispepsia, flatulència, gastritis aguda i crònicia, inapetència

• antivaricosa i tònica de la circulació sanguinia

• té cert valor com hipotensora

 

 

Dosi

Ús intern en infusió: 1 cullaradeta de postre plena per cada tassa d'aigua, quan l'aigua bulli tirar-hi les sumitats florides seques, escaldar i apagar el foc, deixar reposar una mica, 3 cops al dia. Si porta temps feta es deteriora i ennegreix, pel que no es recomana preparar una sola dosi per tot el dia sino fer la infusió per cada toma.

 
Ús extern per rentat de ferides, llagues, úlceres, hemorroides i fisures anals.
S'utiliza tota la planta : es posa 100 gr de planta en 1 litre d'aigua a macerar en aigua freda durant la nit. Al matí següent es posa a bullir i quan arrenqui el bull ho retires del foc i barreges amb l'aigua del gibrell o del bidet  (depenent de la zona a aplicar) que previament hauràs omplert.