Ús medicinal i aplicacions

 

Planta aperitiva, estomacal, diürètica, antiescorbútica. La seva aplicació més practicada és en ús intern i és coneguda fonamentalment per la seva capacitat de disolució de càlculs renals (especialment d'oxalat càlcic) i neteja de vies urinàries, fet comprovat per diversos fitoterapeutes durant segles. En cap cas ha produït efectes indesitjables.

S'utilizen tota la part aèria, les fulles són de sabor picant semblant als creixens d'aigua o la mostassa. El seu màxim efecte s'aconsegueix amb planta fresca, que es pot consumir en amanides o infusions.

 

• Antimitòtica: conté lepidina, substància amb propietats citotòxiques (s'ha comprovat en animals d'experimentació)

• Antifúngica

• Acció contraceptiva (no prendre en cas de possible embaràs)

• Millora l'acció sobre el metabolisme del pàncrees (útil en cas de diabetis mellitus)

• Antileishmania, a nivell hepàtic sobretot. Aquesta acció és molt important, ja que es considera com un nou tractament, sent la leishmaniosi, una malaltia endèmica en moltes regions d'Espanya.

• Vertígen: l'oïda interna és una altra de les zones on el calci tendeix a formar concrecions. "Hi ha patologies, com l'otoesclerosis o la otopetrosis, on dins del sistema del vestíbul i els canals semicirculars de l'oïda interna es formen petites concrecions calcàries que dificulten la normal circulació de la endolimfa". Si aquests canals semicirculars troben un obstacle, com poden ser aquestes concrecions calcàries, "la endolimfa no es redistribueix bé i al cervell li arriba una informació errònia".

 

Dosi

Ús intern en infusió: es pot prendre fresca o seca, posem aigua bullint sobre les fulles i tapem. Esperem a que es refredi, i prenem una tassa al matí en dejú durant 9 dies seguits.

 

Si el problema persisteix, fer un descans de 9 dies i es torna a començar un tractament d'una novena passat el periode de descans. La dosi per tassa és de 2-3 grams si es tracta de fulla seca, o de 3 fulles mitjanes si es tracta de fulla fresca. Sempre que sigui possible és preferible prendre la planta fresca, ben esmicolada per fer la infusió.

 

IMPORTANT: tot i que no hi ha evidències concretres, podria ser que un dels components, el benzil-glucoxidolat, tingui un lleuger efecte secundari sobre persones amb hipertiroidisme i, en persones amb antecedents de patologies tiroidees, podria causar un inici de goll.