La medicina popular ha atribuït tantes propietats a aquesta herba remeiera que seria impossible enumerar-les totes. Fins i tot els alquimistes van emprar aquesta planta en la recerca de la seva pedra filosofal, d'aquí ve el seu nom ja que la denominaven "Celi Dorum", que significa "Do del cel". El seu làtex ataronjat és on es troben les majors concentracions dels principis actius de la planta, peròla seva toxicitat és coneguda des de fa temps, pel que només es recomana el seu ús per via externa si no es disposa d'assessorament especialitzat per dosi oral.

 

 

Ús extern

• per cauteritzar berrugues, aplicant directament el seu làtex de color ataronjat

• acció antivírica i queratolítica

• trastorns visuals com cataractes, màcules de la còrnea, vista cansada. Es renta una fulla i s'exprem amb les mans mullades, el suc obtingut es frega per les parpelles tancades en direcció al llacrimal, sense que toqui l'ull obert

• pot ser útil en càncer de pell

• per eliminar dureses i callositats

• el seu làtex posseeix a més propietats antimicótiques i antisèptiques

• tractament tòpic per èczemes, ulceracions de la pell, ungles encarnades i petites ferides infectades.

• també pot aplicar sobre petites ferides sagnants.

• glopejada per casos de gingivitis o estomatitis. Es poden fer gargarismes, tenint la precaució de no empassar el preparat.
   

 

Ús intern

La Maria Treben, ja en els anys 80, ens parlava de les propietats de la Celidonia com potent hepatoprotectora. Mitjançant recents estudis científics ha estat provat els seus possibles efectes antitumorals, hepatoprotectors i antigenotòxics, entre d'altres:

• sedant

• analgèsica

• antiespasmòdica

• antitussigen

• depurativa de la sang i activa la seva formació

• trastorns greus del fetge, activa el seu metabolisme

• antileucèmica (recomanada junt amb ortiga i brots de saüc)

 

En medicina oriental, la Celidonia s'utilitza per tractar l'obstrucció de la circulació sanguínia, per alleujar el dolor i l'edema icterícia.

 

Dosi

1 cullarada de postre rasa d'herbes per cada 1/4 l d'aigua. La infussió no s'ha de bullir.

Suc fresc: les fulles, les tiges i les flors acabats de rentar es passen per la liquadora.

Tintura: remei homeopàtic de venda a farmàcies